3 anys després...

La veritat és que feia un temps que la idea em rondava pel cap, intento seguir una dieta sana i equilibrada i fer esport de manera regular, però tot i així em noto pesada i sense energies. Va ser la setmana passada, parlant amb la novia de l’Adri, quan se’m va il·luminar la bombeta, clar que si, Sirope de Arce! Ella feia tres dies que havia començat la dieta i estava encantada i plena d’energia, em va fer tanta enveja que el primer que vaig fer l’endemà és recopilar tota la informació que tenia sobre aquesta cura, i retrobar-me, tres anys després, amb aquest blog .

Han passat 3 anys clavats! I si, recordo perfectament que vaig dir que no ho repetiria, però després de tres anys necessito més que mai tornar a fer aquesta neteja corporal i espiritual.

En els darrers mesos he tingut problemes per digerir bé alguns aliments, i en especial la lactosa. A l’acabar la jornada tinc la panxa inflada i em noto molt pesada, cada matí em llevo amb els ulls inflats i la llengua blanca. Procuro beure molta aigua, menjar bé i fer esport, però no funciona! Tinc la sensació de tenir el cos intoxicat. Necessito fer aquesta neteja!

De totes maneres, no tot són flors i violes. He rellegit les entrades de la darrera vegada i he recordat moltes de les sensacions que vaig tenir i havia oblidat. He recordat el moment en que estava fent un manzanilla a la barra d’un bar i l’home del costat va demanar un cacaolat amb un croissant de xocolata, mare de déu!! Recordo perfectament aquella punxada de dolor i repulsió a l’estòmag!! Recordo que estava encantada amb la dieta, era fàcil, no tenia gana i per les nits descansava molt. La meva percepció de l’alimentació havia fet un gir, era espectacular adonar-te de que mengem molt i malament... Però, tot i això, segueixo tenint les mateixes pors... sé perfectament que ho puc fer i que tot anirà bé, però em torno a posar a prova. Em fa por desmaiar-me pel carrer, tenir ansietat, passar-ho malament, no tenir energies per afrontar la jornada laboral, estar irritable i perdre massa pes.

A apart d’això no em ve gens de gust donar explicacions, Per què ho fas? Estàs boja? I costa molt fer entendre que això no és una dieta ni un capítol d’anorèxia. Vull alliberar-me de totes les toxines que arrossego i descongestionar-me.

Així que aquest és el meu plantejament:

Aquesta vegada només faré 7 dies, començant demà diumenge i acabant dissabte de la setmana que ve... i com que durant la setmana no ens podem veure (i no us vull atosigar amb emails de desesperació!!) he decidit tornar a escriure la meva experiència al blog. En el seu moment em va ajudar molt i estic segura que aquesta vegada farà la mateixa funció!

Si encara teniu els comptes d’aquest blog actives, us animo a participar, que sinó acabo tenint la sensació de parlar sola ;)

Per cert, em fa gràcia acabar aquesta entrada amb el mateix paràgraf que vaig escriure fa tres anys:

NO VULL passar ansietat! NO VULL prohibir-me alguna cosa que em ve de gust! NO VULL fer-me mal a mi mateixa... sinó que EM PERMETO fer una dieta depurativa, EM PERMETO regenerar el meu cos, EM PERMETO estar millor amb mi mateixa, EM PERMETO tenir més energia que mai!