viernes, 23 de enero de 2009

Final accidentat abans d'hora ÒSCAR

A grosso modo, un resum del que em va passar ahir al vespre seria: em vaig desmaiar pel carrer.

Us ho explico:

En sortir de l'ofi vaig baixar Rambla Catalunya avall. Tocant a PL Cata hi ha una llibreria d'autoajuda i medicina natural força grossa, i de tant en tant m'agrada entrar-hi a treure-hi el cap. Vaig trobar un llibre sobre com eliminar malalties amb l'alimentació (fins i tot càncers) i, com q pintava interessant, vaig agafar el llibre i me'n vaig anar cap asl sofàs a llegir. Vaig començar a llegir sobre la diabetis quan em va començara venir suor freda, visió efecte túnel, etc.

[Aquí, un aclariment: tots aquests temes mèdics gores m'afecten moltíssim. En una pel.li, per exemple, si veig com algú es punxa o com tallen a algú em marejo. De fet, més d'un cop m'ha agafat un patatús de mirar-me coses per l'estil, i si em treuen sang per a una analítica, tinc problemes greus...]

Per tant, com que aquests símptomes ja m'eren familiars, vaig decidir deixar de llegit, tornar el llibre a lloc i anar-me'n.

Em vaig aixecar i...

...el següent que recordo, estava al terra, envoltat com de deu persones, algú m'aixecava les cames i em preguntaven: "estàs bé, estàs bé??"

M'havia desmaiat de la impressió

Al final, vaig acabar tornant a casa, però ja pel camí vaig anar al súper i em vaig comprar hamburgueses de pollastre, carn picada, pit de pavo i una mega pizza de pernil salat que va ser el meu sopar.

Si bé sóc bastant propens a marejar-me per temes "mèdics", hi ha, com a altre factor agreujant, que estic passant epr una mala època emocionalment parlant. I potser va contribuir també a desestabilitzar-me.

Perquè cony, fa dos anys vaig poder fer la mateixa dieta no problem durant 6 dies!!!

A dia d'avui només em queden algunes ferides de guerra: moltíssima gana i un mega nyanyo a la closca.

No hay comentarios:

Publicar un comentario