Estic avorrida... ho sé!

Quan tornava cap a casa amb la Sagalés he fet la meva introspecció de cada dia, i avui, l’he centrat en la dieta Saba d’auró. Bàsicament he pensat com hem d’enganyar a la ment perquè la setmana que ve no sigui diferent a qualsevol altra setmana.

Crec que és bàsic que tot això no ens ho prenguem com una prohibició als aliments... NO PUC menjar, NO PUC fer una pizza amb els amics, NO PUC fer un cafè al bar... perquè sinó això serà una tortura xina! Crec que més aviat el concepte ha de ser... si vull prendre un suc de taronja ho faré, si avui menjo una peça de fruita ho faré (que això no vol dir que ho fem... sinó que tindrem la sensació de “controlar” la situació). Per exemple, en algun dels meus intents frustrats per deixar de fumar m’ajudava molt saber que a casa hi havia tabac, el fet de pensar que mai més fumaria i que a casa no hi havia tabac em donava pànic (què passa si a la 1 de la nit quan tot està tancat tinc un atac d’ansietat i no puc fumar?), però si sabia que a casa n’hi havia em tranquil·litzava... si tinc un atac d’ansietat podré fumar... sé que és un mal exemple, perquè encara fumo, però de debò... funciona! No sé si pilleu el concepte general, espero que si... vosaltres com ho veieu?

Bàsicament és que des de que vaig llegir el blog de l’òscar m’he ginyat molt! No hi havia gaire diferència entre allò i un fumador deixant de fumar i no mola, no mola gens! Qualsevol fumador m’entendrà! NO VULL passar ansietat! NO VULL prohibir-me alguna cosa que em ve de gust! NO VULL fer-me mal a mi mateixa... sinó que EM PERMETO fer una dieta depurativa, EM PERMETO regenerar el meu cos, EM PERMETO estar millor amb mi mateixa, EM PERMETO tenir més energia que mai...

Nenes, trobaré a faltar a la maite aquests dies!

Apa, namaste!