Bé doncs, ja he passat quasi tot el cap de setmana... i ha sigut un infern! Per una banda les hores em passen molt més ràpid, però d’altra banda penso en la dieta i en el menjar un milió de vegades més que durant la resta de la setmana, a més a més em passo tot el dia esquivant qualsevol acte social... cosa que començo a enyorar mooooooolt!!! Però he decidit que ja que m’he putejat tot el puto cap de setmana ara no ho deixo i aguanto fins el proper dimarts!
Segueixo sense passar gana i sense tornar-me boja quan veig menjar, tinc la sensació que el meu estómac ara mateix és una bola dura, és una sensació inclús dolorosa... cosa que em fa dubtar si el primer àpat que faci podrà ser una bona torrada amb tomàquet i pernil dolç o acabarà sent un iogurt i una poma... en tot cas, us puc assegurar que en aquell moment seré la persona més feliç del món mundial!! i deixo per escrit també que NO TORNARÉ A REPETIR AQUESTA DIETA FINS D’AQUÍ 25 ANYS, MÍNIM!!!!! Que sisi, el meu cos està molt net, el meus cabells i la meva pell està molt maca però sento dir-vos que no val la pena passar per això! En altres paraules, el gran problema d’aquesta dieta és que els seus avantatges no són perceptibles. Realment tinc la sensació de ser la gran pringada de turno... però vaja, sempre hi ha un cantó positiu, i és que aquests dies he aprés que tinc més força de voluntat i disciplina de la que creia. I potser, per aquest motiu, ha valgut la pena... no vull desmotivar als que encara no heu començat (si és que hi ha algú), sembla que era ahir que començava i demà passat ja soparé... en el fons 10 dies no són res... però no paro de pensar en el que menjaré a partir de dimecres, en el que faré aquest cap de setmana... uffff... menjar i fer vida social és un gran plaer del que no en vull prescindir, què voleu que us digui...
No hay comentarios:
Publicar un comentario